Un producte perillós per a la capa d'ozó els "CFC"

Fa 18 aproximadament van excloure del mercat els anomenat's CFC, jo els anomenaria la bomba de la destrucció de la capa d'ozó ja que l'impacte que provocava al medi era molt greu, fins tal punt que els van haver d'excloure del mercat.

Els CFC també anomenat's cloroflourcarburs són uns compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts a partir de la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de flour, pertany a una familia gasosa, es a dir el seu estat es gasós.

Aquests gasos antigament es feien servir per diverses coses i tenien un munt d'aplicacións als diferents sectors industrials com per exemple el de la indústria de la refrigeració o als aerosols ( desodorants, productes de perruqueria.. ). 

Els científics es van adonar que els CFC tenien una capacitat de supervivència en l'atmosfera de 50 a 100 anys, en arribar a l'estratosfera es dissocien a causa de la radiació ultraviolada, alliberen el clor de la seva composició i comencen així el procés de destrucció de l'ozó. Hi han teories que diuen que el forat de la capa d'ozó es degut als CFC, i tot i que alguns estudis recents diuen que la causa del forat podríen ser els raigs còsmics, però aixó ja és un altre tema.

Al 1987, 24 països van signar el Protocol de Montreal, aquest va ser el primer pas polític per posar fre als CFC. El primer objectiu per eliminar-los van dir que havia de ser a l'any 2000, però ho van tallar abans d'aquesta data gracies a la creixent sensibilització i els substituts que van trobar les indústries per reemplatzar els CFC. Finalment al 1995 es van prohibir utilizar CFC i només es podia utilizar en casos especials referents a productes farmaceutics.